El terme jo soc sovint fa referència al concepte del Diví o de la Realitat Última; tanmateix, aquesta frase sovint s'associa amb la idea de Déu, el Creador. El jo soc es veu com una identitat de cada entitat com a ésser Diví i com un reflex del diví dins d'un mateix.
S'utilitza per trobar la part última de la connexió d'un mateix amb l'únic creador infinit; tanmateix, en molts dels sistemes religiosos l'aferrament a les paraules «jo soc» s'ha confós amb l'aferrament a la funció de l'ego que obstrueix el despertar espiritual. La veritable implicació del terme jo soc s'ha de considerar sense les paraules, sinó només com una sensació de percepció conscient de la presència de l'únic creador infinit. Dins el jo interior, dins de tot, hi ha la presència a la qual es fa referència com la presència o la percepció conscient del jo soc.
Al centre de la teva experiència hi ha la percepció conscient que ets, que existeixes. Aquesta percepció conscient està separada i apartada del teu cos i del teu cervell. Es pot comparar amb un petit xip d'ordinador que continua sent programat per allò que experimentes a través de cada pensament, paraula i acció. La teva funció de l'ego escriu el codi i tu actues i reacciones d'acord amb aquesta programació. El xip passa per una reprogramació constant a mesura que afegeixes, restes i canvies els teus pensaments, paraules, accions, actituds i creences. Per continuar la comparació en terminologia informàtica, la memòria activa s'emmagatzema dins el cervell i la memòria emmagatzemada dins les cèl·lules del cos i el camp magnètic que envolta el cos. El cos mateix es pot comparar amb una pila alcalina. Així, quan el seu equilibri general de pH és massa àcid, no funciona a la seva capacitat ideal.
El teu petit xip d'ordinador és la teva porció connectiva personal amb l'únic creador infinit. És a dir, potencialitat pura en contemplació de si mateixa.
En la mesura que pots saber que ets, que pots observar que penses, actues, prens decisions, observes i experimentes amb els 5 sentits i més, això s'anomena autoconsciència. És aquella porció que és més enllà de la funció física del cervell. És el teu bocí d'immortalitat. Ara és la teva oportunitat de començar a augmentar el teu sistema operatiu reconeixent i honorant aquest xip, utilitzant així el seu potencial de bytes a bits, kilobytes, megabytes i gigabytes. La comparació d'un humà amb un ordinador és més escaient del que et pots imaginar. De fet, els ordinadors estan modelats a partir de l'exemple humà. On és aquest petit xip que suposadament és al centre de l'experiència humana? Quan es disseca l'humà, on és aquest xip meravellós? La resposta és: pots veure la teva percepció conscient? El xip és la força Vital, l'alè que és present en el naixement i que marxa en la mort.
Quan fas una fotografia hologràfica i la talles a trossos, cada tros de l'holograma encara projecta tota la imatge, però de mida més petita.
Això significa que un petit tros d'holograma té el potencial de projectar tot l'holograma del qual prové.
Tots som un petit fragment hologràfic de l'únic Creador Infinit.
Allò que és infinit no pot ser molts, perquè la multiplicitat és un concepte finit. Per tenir infinitud cal identificar o definir aquesta infinitud com a unitat; altrament el terme no té cap referent ni cap significat. En un Creador Infinit només hi ha unitat. Aquest és un exemple senzill d'unitat.